El projecte consisteix en la conversió d’un local de 30m² en una ostreria, ubicada a una cantonada a pocs metres del Port Vell de Barcelona. L’objectiu del disseny és amplificar al màxim l’espai i posar en valor l’arquitectura existent, donant lloc a una nova atmosfera on lo antic i lo nou es fusionen.

Es potencia dos elements de l’estructura de l’edifici mitjançant la repetició dels mateixos; en sentit vertical, l’elegància formal dels arcs i en sentit horitzontal la materialitat de les bigues de fusta amb voltes catalanes.

Arcs:

La primera estratègia de disseny consisteix en crear una amplitud visual, mitjançant miralls de grans dimensions col·locats a les parets perimetrals. S’aconsegueix expandir l’espai, generant la percepció que és quatre vegades més gran que la realitat. Al mateix temps, es crea una relació directa amb el carrer en el moment d’estar assegut a la barra, donant lloc a la sensació que tots els límits del local són finestrals.

Aquest recurs també permet transformar els tres arcs reals en una successió visual de cinc pòrtics amb dos arcs cadascun d’ells. Un mirall, de forma arquejada, amaga els espais servidors del bany i magatzem, originant un nou ritme longitudinal al llarg de tot l’espai. El repte consisteix en crear un porxo interior completament obert a l’exterior, a través de dos grans finestrals de ferro que proporcionen activitat des del carrer gràcies a les barres exteriors. L’entrada al local té lloc des d’un llindar, format per una arcada nova construïda en façana, i emmarcant tant l’inici com el final de l’experiència sensorial de l’usuari.

Plans horitzontals:

La segona estratègia de disseny respon a totes les funcions necessàries mitjançant un sistema de taulers de castanyer que es fonen amb l’arquitectura de l’edifici. El projecte extrapola el llenguatge formal, material i estructural de les bigues de fusta, que suporten les voltes catalanes. D’aquesta manera, els nous elements entren en sintonia amb allò antic mitjançant un concepte simple i unitari.

Els onze plans horitzontals adquireixen diversos usos depenent de l’alçada en què estan col·locats; a 110cm serveixen com a barres, mentre que en alçades superiors suporten les ampolles, utensilis de cuina, productes d’exposició i testos de les plantes penjants. La il·luminació del projecte emfatitza la unidireccionalitat dels taulers suspesos entre arcades, a través de tires de led ocultes a les parts superiors i inferiors dels plans horitzontals de fusta.

Experiència sensorial:

L’ostreria entra en harmonia amb l’arquitectura i l’estructura existent, formada per arcs i bigues, però l’objectiu principal és generar una sintonia amb l’usuari a través d’una experiència sensorial. La presència de plantes penjants, col·locades en una posició aparentment aleatòria, provoca un dinamisme a l’espai. Una nova atmosfera plena de natura viva i fusta proporciona un lloc confortable per degustar les ostres. La imperfecció i tonalitat sorrenca del microciment dels murs adquireix diferents matisos a través de la llum, donant lloc a un escenari canviant que promou estimular sensacions a l’usuari.