Get Social With Us

Lofts Sant Antoni

El projecte consisteix en la conversió d’un habitatge del 1880 en dos lofts, situada al districte de Sant Antoni de Barcelona. Un nou escenari domèstic és creat a través d’una successió d’habitacions que connecten el carrer amb el pati mitjançant un sistema de portes corredisses i pòrtics, reinterpretant la casa tradicional japonesa.

 

L’habitatge original estava totalment compartimentat amb passadissos i habitacions amb escassa connexió entre elles mateixes i l’exterior. La primera intenció va ser obrir l’espai i recuperar el sostre de revoltons ceràmics demolint els envans i falsos sostres existents, augmentant la incidència de llum natural i promovent la ventilació creuada.

 

Estructura i programa

 

El disseny aprofita l’estructura existent de l’edifici, formada per una seqüència de murs de càrrega i bigues de fusta, per crear un llenguatge simple i poètic que generi un programa flexible. Tots els murs van ser modificats per aconseguir una repetició d’una geometria ordenada que estableix els límits entre les diferents estances. Es van dur a terme noves obertures amb reforços estructurals i es van emplenar els buits que ja no eren necessaris.

 

Aquest element és construït de nou en dues ocasions per complir amb els requisits funcionals dels habitatges; per tant, l’estructura existent defineix el programa mentre que el programa defineix l’estructura modificada. Amb aquesta intervenció apareix una nova visual de 23 metres de llarg que creua l’espai des del carrer fins al pati; donant lloc a una successió de llindars relacionats amb l’exterior que realcen la profunditat visual dels lofts.

 

Portes corredisses i límits

 

Els límits entre els diferents espais tenen la mateixa proporció de superfície de paret i obertura, obrint la possibilitat d’instal·lar portes corredisses de castanyer que cobreixen les parets blanques quan aquestes estan obertes. Aquest sistema genera uns límits flexibles i difusos que donen lloc a una composició dinàmica on les estances poden estar relacionades, total o parcialment, entre elles mateixes. Quan les portes estan tancades, cada habitació és una entitat en si mateixa, mentre que quan les portes s’obren, cada habitació és part d’una unitat.

 

Actuant com a filtres de llum i ombra, les portes expandeixen o contrauen l’espai alhora que atorguen privacitat als usuaris. Aquests elements esvelts donen una nova escala a l’espai, emfatitzant la seva dimensió vertical. Un altre efecte visual que dóna la percepció d’estar en un espai més alt és el fet que les obertures tenen la mateixa proporció, però majors dimensions, que una porta convencional.

 

Sistema modular flexible

 

Les necessitats d’emmagatzematge dels lofts són resoltes mitjançant una innovadora estructura de 23 metres de llarg, formada per 41 escales de fusta separades 60 centímetres entre si. Els esglaons de les escales suporten les barres d’acer i els taulers de fusta lacats en blanc, que estabilitzen les càrregues horitzontals del sistema i tenen diferents funcions depenent de l’altura en què estan col·locats.

 

El programa de les habitacions estableix l’ús d’aquest lleuger sistema modular; a les sales d’estar-menjador serveix com un gran banc i una biblioteca, a les habitacions és un armari obert, al safareig integra l’assecadora i rentadora, a les cuines, els prestatges proporcionen capacitat d’emmagatzematge, integren la nevera i actuen com a barra de cuina i, finalment, al vestíbul d’entrada dels lofts, l’armari amaga les calderes i quadres elèctrics.

 

En coherència amb el concepte d’estances amb programes intercanviables, la possible modificació de posició dels prestatges permet satisfer noves necessitats dels usuaris sense alterar el disseny inicial del sistema. De fet, aquesta flexibilitat obre la possibilitat d’unificar de nou els dos lofts en un habitatge.

 

Natura, llum i temps

 

El ritme vertical de les escales al llarg de tot l’espai proporciona un gruix a la paret perimetral al mateix temps que il·lumina l’interior. Les parets i sostres pintats de blanc, juntament amb el clar paviment continu de microciment, formen l’envolvent d’un escenari on llum i temps dibuixen les ombres subtils dels objectes. L’espai podria ser entès com una successió de caixes blanques perforades que condueixen la il·luminació natural, donant la sensació de viure dins de grans làmpades que poden ser enceses o apagades per les portes corredisses.

 

Les plantes penjants, en harmonia amb l’estructura de castanyer, donen origen a una abstracció dinàmica de troncs, branques i fulles que donen vida a l’ambient creat. Al mateix temps, la presència de plantes millora la qualitat de l’aire interior i regula la humitat. La matèria viva, morta i inert es fusionen en un nou entorn domèstic on els diferents graus d’impermanència temporal es veuen reflectits.

Arquitecte: Román Izquierdo Bouldstridge

Promotor: Privat

Ubicació: Sant Antoni, Barcelona

Superfície: 109 m²

Any projecte: 2018

Any construcció: 2018-2019

Fotografia: Adrià Goula