El projecte consisteix en la renovació d’un habitatge singular ubicat en un edifici modernista del 1932, a l’emblemàtic barri barceloní de Gràcia. És una llar de 100m2 per a una parella que treballa majoritàriament des de casa, amb la possibilitat de formar una família en un futur.
El disseny planteja dues estratègies que atorguen una nova identitat arquitectònica al lloc. La primera decisió del disseny estableix una continuïtat entre la façana que dóna al carrer i l’interior d’illa, mitjançant una successió d’estades d’ús intercanviable connectades entre si. És un concepte inspirat en les cases tradicionals japoneses. La segona intervenció pretén posar en valor i recuperar els diferents elements característics de l’època modernista, donant origen a una nova atmosfera on lo nou i lo antic entren en harmonia.
Estructura y programa:
L’habitatge original estava totalment compartimentat amb passadissos i habitacions escassament connectades entre si i amb l’exterior. La primera intenció va ser obrir l’espai i recuperar el sostre de revoltons ceràmics, demolint els envans i sostres falsos existents. El disseny aprofita l’estructura existent de l’edifici, formada per una seqüència de cinc murs de càrrega perpendiculars al carrer per crear un llenguatge simple i poètic que generi un programa flexible.
Es van dur a terme noves obertures amb reforços estructurals, a fi de crear quatre crugies que connecten el carrer amb l’interior d’illa. La primera crugia acull l’habitació principal-vestidor-bany-galeria, la segona la sala d’estar-menjador-cuina-galeria, la tercera el rebedor-distribuïdor-bany i la tercera les dues habitacions per a futurs nens. D’aquesta manera, es genera una percepció de major amplitud visual, potenciant alhora la ventilació natural creuada. El projecte cerca optimitzar el comportament energètic de l’habitatge, així com promoure la incidència de llum natural a les zones més profundes de l’interior.
Tots els límits entre els diferents espais, a excepció de la porta d’entrada, consisteixen en portes corredisses de castanyer que llisquen davant de les blanques parets. Aquest sistema origina uns límits flexibles i difusos que donen lloc a una composició dinàmica on les estades poden estar relacionades, totalment o parcialment, entre elles mateixes. Quan les portes estan tancades, cada habitació és una entitat en si mateixa, mentre que quan s’obren les portes, cada habitació és part d’una unitat. Les portes expandeixen o contrauen l’espai alhora que atorguen privacitat als usuaris. A la cuina, unes esveltes portes corredisses de vidre promouen la incidència de la llum natural des de la galeria, permetent un aïllament acústic en relació amb la sala d’estar-menjador.
Modernisme y materialitat:
El disseny posa en valor el patrimoni arquitectònic original i recupera la identitat dels elements constructius del modernisme. Es restaura els revoltons ceràmics existents i els antics sostres amb motllures, buscant una sintonia amb els nous materials del projecte. La presència de murs blancs atorga més lluminositat a l’espai, mentre que la fusta de les portes corredisses i el paviment donen origen a una atmosfera càlida.
Al bany principal, els alts sostres amb motllures entren en harmonia amb el microciment de les parets i el paviment. La banyera exempta es presenta com un element escultòric de ceràmica, que sintonitza amb el llenguatge formal dels bols de bany. Un altre element característic del moviment modernista consisteix en la galeria formada per arquejades fusteries vidriades. Les fusteries esmentades, juntament amb la resta de les finestres de l’habitatge, són restaurades i pintades de color blanc, mantenint el seu singular caràcter estètic i posant en valor la memòria del lloc.